VILA-SECA I SALOU: UN LABORATORI JURIDICOADMINISTRATIU TERRITORIAL

PRÒLEG 23
INTRODUCCIÓ 33
Primera Part
LA SEGREGACIÓ DEL MUNICIPI DE VILA-SECA I SALOU
1. L’expedient administratiu de la segregació 43
1.1 Els inicis del moviment segregacionista: actuacions i documents anteriors al març de 1980 que consten als arxius de l’Ajuntament de Salou 43
1.2 La instància de 29 de març de 1980 46
1.3 La sol·licitud de 16 d’abril de 1981 i la documentació annexa 59
1.4 Informe emès per Rafael ENTRENA CUESTA, sol·licitat per l’Ajuntament de Vila-seca i Salou, de 13 de maig de 1981, relatiu a “Acerca de la solicitud de segregación del núcleo de Salou para su constitución en un nuevo municipio, presentada en el Ayuntamiento de Vila-seca y Salou a 16 de abril de 1981” 66
1.5 Dictamen emès per Joan PRATS CATALÀ i Josep MIR BAGÓ, sol·licitat per l’Ajuntament de Vila-seca i Salou, de 14 de maig de 1981, relatiu a “Sobre la solicitud de segregación del núcleo urbano de Salou, del Municipio de Vilaseca i Salou, para su constitución como municipio independiente, presentada en el Ayuntamiento de Vilaseca i Salou el día 16 de abril de 1981” 69
1.6 L’Acord del Ple del Municipi de Vila-seca i Salou de 16 de maig de 1981 72
1.7 El tràmit d’informació pública 74
1.8 L’acord plenari de 30 de desembre de 1981 de denegació de la sol·licitud de segregació del nucli de Salou i remissió de l’expedient a la Generalitat de Catalunya 76
1.9 La intervenció de la Generalitat de Catalunya en l’expedient administratiu de segregació: informe-proposta del Cap de Servei de Règim Local de la Generalitat de Catalunya de 21 de juliol de 1982 78
1.10 El dictamen del Consell d’Estat de 2 de febrer de 1983 79
1.11 Document addicional a les instàncies inicials presentades: addicional al projecte de divisió territorial i de béns, aprofitaments, usos públics i qualsevol altres drets i obligacions entre l’Ajuntament originari de Vila-seca i el nou de Salou; proposta per a mancomunar determinats serveis que s’indiquen; i bases establertes per a resoldre posteriors qüestions que poguessin sorgir entre ambdós ajuntaments en la interpretació i execució d’aquests acords 81
1.12 Al·legacions de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou a l’escrit d’addenda presentat pels sol·licitants de la segregació 88
1.13 Dictamen emès per Eduardo GARCÍA DE ENTERRÍA i Tomás Ramón FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, a petició de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou, el 7 de març de 1984, amb el títol “Dictamen emitido a requerimiento del Excmo. Ayuntamiento de Vilaseca i Salou sobre la regularidad del procedimiento de segregación del núcleo de Salou” 90
1.14 L’informe del Cap del Servei de Règim Local de la Generalitat de Catalunya de 17 de maig de 1984 94
1.15 El Dictamen del Consell d’Estat de 5 de juny de 1985 96
1.16 La denegació de la sol·licitud de segregació del nucli de Salou del municipi de Vila-seca i Salou: el Decret 296/1986, de 25 de setembre 102
2. El procés judicial de la segregació del nucli de Salou del municipi de Vila-seca i Salou 107
2.1 Introducció 107
2.2 La sentència de l’Audiència Territorial de 1 d’octubre de 1987 108
2.3 La Sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre de 1989 111
3. L’execució de la Sentència de 30 d’octubre de 1989 (I): La creació del municipi i la constitució de la Comissió Gestora del Municipi de Salou 119
3.1 El Decret 326/1989, de 16 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, pel que se disposa el compliment de la Sentència de la Sala 3ª del Tribunal Suprem dictada en el recurs d’apel·lació núm. 267/1988, de segregació del nucli de Salou del municipi de Vila-seca i Salou 119
3.2 Els efectes d’una segregació municipal per creació de nou municipi en l’element organitzatiu dels municipis resultants: la modificació de la composició electoral 120
3.3 Els antecedents històrics i legislatius de les comissions gestores 123
3.4 La figura jurídica de la Comissió Gestora en els casos de creació de municipi per segregació 125
3.5 Administracions competents per a la determinació del nombre de membres de les comissions gestores i per a la seva designació 128
3.6 Requisits per a la condició de vocal d’una Comissió Gestora 130
3.7 Les mancances del règim transitori de les comissions gestores en una segregació de termes municipals 132
3.8 Les obscuritats detectades en el cas de Vila-seca i de Salou 133
3.9 L’Ordre de 12 de gener de 1990 de creació de la Comissió Gestora del Municipi de Salou 135
3.10 La sessió extraordinària constitutiva de la Comissió Gestora del Municipi de Salou: l’acta de la sessió del dia 27 de gener de 1990 137
4. La problemàtica de la delimitació territorial dels termes municipals de Vila-seca i de Salou en l’execució de la Sentència de 30 d’octubre de 1989 141
4.1 Antecedents: les referències a les instàncies inicials i documentació annexa. En particular el plànol adjunt 141
4.2 L’inici dels treballs de la Comissió de Delimitació Territorial: la problemàtica en els documents escrits i gràfics per a la delimitació del terme municipal 144
4.3 La primera acta: Acta del dia 26 d’abril de 1990 145
4.4 La segona acta: Acta del dia 12 de juny de 1990 146
4.5 Els documents jurídics aportats per l’Ajuntament de Vila-seca a la Comissió de Delimitació Territorial: resum i principals arguments jurídics 147
4.6 Els documents jurídics aportats per l’Ajuntament de Salou a la Comissió de Delimitació Territorial: resum i principals arguments jurídics 169
4.7 La tercera acta: Acta del dia 14 de juny de 1990 174
4.8 Les actes del dia 10 de juliol de 1990 175
4.9 Acta del dia 29 de juliol de 1991 177
4.10 Un exemple de dialèctica jurídica en seu judicial: els dictàmens de MORELL OCAÑA, TORNOS MAS i FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ 178
5. La incidència de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre Centres Recreatius Turístics en la problemàtica de la delimitació territorial dels termes municipals de Vila-seca i de Salou 195
5.1 Els inicis: el parc aquàtic de Vila-seca i Salou 195
5.2 La Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre Centres Recreatius Turístics 197
5.3 El Decret 26/1989, de 24 de febrer, pel qual es convoca concurs públic per a la instal·lació d’un Centre Recreatiu Turístic 205
5.4 El conveni entre l’Ajuntament de Vila-seca i Salou i Anheuser-Busch per a la instal·lació d’un centre recreatiu turístic en el municipi de Vila-seca i Salou 209
5.5 Decret 152/1989, de 23 de juny, pel qual s’aprova la instal·lació d’un centre recreatiu turístic a Vila-seca i Salou 214
5.6 Els efectes de la segregació del nucli de Salou del municipi de Vila-seca i Salou 219
5.7 La fugida d’Anheuser Busch Companies Inc 220
5.8 Una intervenció decisiva 222
5.9 Documents jurídics sol·licitats per l’Ajuntament de Salou en relació a la incidència de la LCRT en la problemàtica de la delimitació territorial i possibles solucions: resum i principals arguments jurídics 223
5.10 Documents jurídics sol·licitats per l’Ajuntament de Vila-seca en relació a la incidència de la LCRT en la problemàtica de la delimitació territorial i possibles solucions: resum i principals arguments jurídics 254
6. L’intent d’una nova alteració de termes municipals: la problemàtica de l’expedient d’alteració dels termes municipals de Vila-seca i de Salou, iniciat per la Generalitat de Catalunya 267
6.1 Inici i motivació de l’expedient: l’Informe del Servei de Demarcacions Territorials de la Direcció General de l’Administració local de 15 de desembre de 1989 267
6.2 Els acords del Consell Executiu de la Generalitat de 19 i 20 de Març de 1990 272
6.3 La memòria justificativa de l’alteració dels límits entre els termes municipals de Vila-seca i de Salou, de 27 de març de 1990 274
6.4 Ordre de Governació de la Generalitat de Catalunya, de 26 de març de 1990, publicada el 30 de març del mateix, en el DOGC núm. 1274 279
6.5 Sessió extraordinària i urgent de la Junta Gestora de Salou de 30 d’abril de 1990 280
6.6 Documents jurídics sol·licitats per l’Ajuntament de Salou en relació a l’expedient d’alteració de termes municipals iniciat per la Generalitat de Catalunya: resum i principals arguments jurídics 283
6.7 Documents jurídics sol·licitats per l’Ajuntament de Vila-seca en relació a l’expedient d’alteració de termes municipals iniciat per la Generalitat de Catalunya: resum i principals arguments jurídics 309
7. L’execució de la Sentència de 30 d’octubre de 1989 (II): Les interlocutòries del Tribunal Suprem que posaven fi a la problemàtica territorial 321
7.1 Introducció 321
7.2 Interlocutòria de 2 de juliol de 1990 de la Secció Cinquena de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem 321
7.3 Interlocutòria de 4 de març de 1991 de la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem 331
7.4 Respecte el vot particular de la interlocutòria de 4 de març de 1991 de la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem 334
7.5 Interlocutòria de 20 de març de 1991 de la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem 335
7.6 Interlocutòria de 10 i 7 de juny de 1991 de la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem 338
SEGONA PART
TEORITZACIÓ SOBRE EL RÈGIM JURÍDIC DE LA DIVISIÓ DE BÉNS, DRETS I OBALIGACIONS
8. El règim jurídic del projecte de divisió de béns, drets i obligacions en un procés de segregació municipal per a la creació de nou municipi 347
8.1 Una prèvia exposició històrica 347
8.2 El règim jurídic del projecte de divisió de béns, drets i obligacions amb el règim constitucional de 1978 378
9. El projecte de divisió de béns, drets i obligacions des de la perspectiva formal: el projecte i els documents que afecten a la divisió de béns, drets i obligacions 403
9.1 L’article 14 del Reial Decret 1690/1986, de 11 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals 403
9.2 La qualificació jurídica dels documents citats 404
9.3 Els documents que integren l’expedient de segregació i la seva relació amb el procés de partició de béns, drets i obligacions 408
10. Els principis generals del dret aplicables a la partició o divisió de béns, drets i obligacions 433
10.1 Introducció 433
10.2 El fonament: el principi de successió entre ens públics 433
10.3 El principi de territorialitat. El territori com a element essencial del municipi 453
10.4 El principi de mutu acord, pacte o conveni entre els ens afectats 460
10.5 L’excepció al principi de successió universal: el principi d’intransmissibilitat 466
10.6 Principi de proporcionalitat: un principi transversal 467
11. L’element temporal: la data o el moment temporal de referència per a la divisió de béns, usos, aprofitaments, serveis, recursos humans i econòmics i restants drets i obligacions 471
12. El contingut material del projecte de divisió de béns, drets i obligacions 475
12.1 Introducció a una idea general 475
12.2 La delimitació del concepte de massa patrimonial com a element material afectat per la partició i contingut del projecte 477
13. El patrimoni dels ens locals com a concepte material de partició: béns, drets (no econòmics), accions, usos i aprofitaments 485
13.1 El concepte de patrimoni 485
13.2 L’alteració de termes municipals com un dels supòsits d’adquisició de béns ex lege, en el marc del fenomen de la successió administrativa i de la mutació demanial 490
13.3 Els principis que afecten a aquesta successió jurídico pública i mutació demanial: el principi de territorialitat i el de proporcionalitat 501
13.4 Els dictàmens emesos en el procés d’elaboració del projecte de divisió de béns, drets i obligacions dels municipis de Vila-seca i de Salou 508
13.5 Excursus: l’exclusió del Llegat Morell del projecte de divisió de béns, drets i obligacions de la segregació dels municipis de Vila-seca i de Salou 530
14. La partició dels negocis jurídics contractuals: contractes i concessions 533
14.1 La naturalesa jurídica dels contractes administratius 533
14.2 L’element de l’interès general o públic en els contractes administratius 536
14.3 La modificació del contracte emparada per la idea suprema de l’interès general o públic com a continent de la finalitat o de l’element causal del contracte 538
14.4 El principi de continuïtat en la prestació de serveis: la seva entronització constitucional. La doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem 544
14.5 Conseqüències de l’efectivitat dels traspassos o transferències de funcions i serveis: el principi de successió 548
14.6 Consideracions doctrinals en relació als efectes de la successió entre administracions publiques en els contractes administratius en els casos d’alteració de termes municipals 554
14.7 La figura de la successió en la legislació de contractes públics 555
14.8 El negoci jurídic de la cessió del contracte en la legislació de contractes públics 556
14.9 Excursus: la creació de la Mancomunitat de Recursos Hídrics de Salou i Vila-seca. Un procés de successió d’anada i de tornada 563
15 Sobre la divisió o partició de deutes, càrregues i obligacions de caràcter econòmic i dels ingressos o drets econòmics 567
15.1 Introducció 567
15.2 El concepte de deutes, càrregues i obligacions 568
15.3 L’emissió de deute com a sistema d’obtenció de recursos econòmics 569
15.4 L’exclusió de les operacions de crèdit de la legislació en matèria de contractació pública 570
15.5 Les obligacions: la fase d’execució pressupostària generadora de crèdits exigibles per tercers 572
15.6 La divisió o partició de deutes i obligacions en el projecte de divisió de béns, drets i obligacions 575
15.7 La naturalesa jurídica del deute: els efectes del seu caràcter civilista en la partició 576
15.8 Els dictàmens emesos en el procés d’elaboració del projecte de divisió de béns, drets i obligacions dels municipis de Vila-seca i de Salou 581
15.9 Sobre la divisió o partició dels recursos econòmics 584
15.10 El principi de territorialitat en el sistema tributari 588
15.11 La divisió o partició dels ingressos de dret públic i de dret privat 590
15.12 Els dictàmens emesos en el procés d’elaboració del projecte de divisió de béns, drets i obligacions dels municipis de Vila-seca i de Salou 592
16. Els efectes de la divisió en els documents, els arxius, els actes administratius, les disposicions administratives de caràcter general i els processos judicials 595
16.1 Respecte els documents i els arxius: l’aplicabilitat del principi de custodia 595
16.2 Els efectes sobre els actes administratius i les disposicions administratives de caràcter general 598
16.3 La successió en els processos judicials 600
16.4 Respecte la responsabilitat per l’incompliment d’obligacions determinades en el marc de la divisió 600
17. Els recursos humans en una segregació municipal per a la creació d’un nou municipi 605
17.1 La definició de la relació orgànica i la relació de servei. La relació de funció pública 605
17.2 Les transferència de funcionaris entre l’administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes: una possible analogia 610
17.3 La jurisprudència i la transferència de funcionaris: algunes conceptualitzacions 617
17.4 Les consideracions de la doctrina entorn als recursos humans en una alteració de termes municipals 628
17.5 La successió d’empresa i el principi de subrogació 639
17.6 Algunes reflexions entorn al personal laboral 645
17.7 Els dictàmens emesos en el procés d’elaboració del projecte de divisió de béns, drets i obligacions dels municipis de Vila-seca i de Salou: Dictamen emès per Ángel BALLESTEROS FERNÁNDEZ, l’abril de 1990, sota el títol “Respeto la incidencia de la Ley 2/1989, de Centros Recreativos Turísticos, sobre la delimitación territorial y competencias del Municipio de Salou” 646
18. Sobre la divisió de béns, drets i obligacions entre els Ajuntaments de Salou i de Vila-seca 649
18.1 Un procés de partició entre gradual i provisional 649
18.2 Sobre la determinació dels tres elements essencials del municipi: organització, territori i població 650
18.3 Sobre els recursos i serveis transferits per acord intermunicipal 653
18.4 La proposta de divisió de béns, drets i obligacions 655
18.5 La resolució definitiva del projecte de divisió de béns, drets i obligacions derivada de la segregació del municipi de Vila-seca i Salou 676
19. Excursus: El Consorci intermunicipal de Vila-seca, Salou i la Generalitat de Catalunya. La necessitat d’una nova eina de gestió 679
19.1 Introducció 679
19.2 L’inici de les negociacions i la constitució del Consorci del Centre Recreatiu i Turístic 680
19.3 Els estatuts del consorci intermunicipal: preceptes més destacats 681
19.4 El consorci intermunicipal de Vila-seca i Salou com a eina d’innovació administrativa 693
19.5 El consorci del centre recreatiu i turístic i l’urbanisme 695
CONCLUSIONS 709
EPÍLEG 743
ANNEX I 751
BIBLIOGRAFIA 753


Últimos libros visitados

Aquesta obra duu a terme, en una primera part, una exhaustiva investigació històrico-jurídica de la segregació del municipi de Vila-seca i Salou, des del seu inici fins a la Sentència del Tribunal Suprem de 30 d?octubre de 1989, incloent els diversos incidents d?execució i els efectes que va comportar l?aprovació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre Centres Recreatius i Turístics i l?aprovació de la instal·lació d?un Centre Recreatiu i Turístic, mitjançant el Decret 152/1989, de 23 de juny. En la segona part, es teoritza transversalment en l?operativa jurídica i pràctica a aplicar arrel del fenomen de la successió d?ens públics, en concret en relació al projecte de divisió de béns, drets i obligacions, que l?autor fa extensible i aplicable a altres situacions jurídiques successòries públiques, tot analitzant la situació actual del Consorci Intermunicipal del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou.